Resultats de la cerca frase exacta: 32

Diccionari de la llengua catalana
21. cimal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cim de muntanya. Branca principal més o menys dreta, especialment la que s'enlaira més que les altres o la que es deixa a l'arbre en tallar les altres. Un cimal de roure de 2 pams de gruix. Part d'una panna de suro que, en l'arbre, era la més allunyada de terra. [...]
22. aclaparar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doblegar, fer sucumbir, sota un pes, sota una càrrega excessiva. El sac l'aclaparava i a penes podia caminar. Aclaparar un roure. Aclaparar el poble amb impostos. Aquella desgràcia l'havia aclaparat. Les penes que l'aclaparen no es poden comptar. Consoleu-lo perquè no s'aclapari [...]
23. fusta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància més o menys dura i fibrosa que forma la major part del tronc i de les branques dels arbres i arbustos sota l'escorça. Fusta de roure, d'alzina, d'om. Fusta de roll. Fusta elaborada. Un llit de fusta. Una casa de fusta. ésser de bona fusta Ésser de [...]
24. filet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, noguera, roure, xicranda, banús i altres. Eina de fuster emprada per a fer filets a les motllures. Tira metàl·lica que divideix en trasts el diapasó de la guitarra. Ornament de fusta diversa en els instruments de la família del violí. Fre suau, usat especialment per als [...]
25. fort 3 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una gran potència per a obrar o resistir físicament, moralment. Els bous són forts per al treball. Tenir els braços forts. Tenir una constitució forta. Ha crescut sa i fort. Una voluntat forta. Una roca forta. ésser fort com un roure Ésser un roure [...]
26. crosta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
crosta de fredor amaga una persona apassionada. crosta de l'auró Malaltia produïda pel fong ascomicet Rhytisma acerinum i caracteritzada per la presència d'uns estromes negrosos sobre les fulles de diferents espècies arbòries del gènere Acer. crosta de roure Bolet de soca [...]
27. dur 1 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que presenta una forta resistència a ésser ratllat, penetrat, encetat. El diamant és el mineral més dur: ratlla tots els altres cossos. El topazi i el safir són pedres molt dures. La fusta dura de l'alzina. El roure és més dur que el poll. Que no cedeix [...]
28. flota
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. flota d'arbre Pollancró 1. flota d'alzina Alzinoi. flota d'alzina Pollancró 1. flota de bruc Gírgola de bruc. flota de noguer Alzinoi. flota de noguer Gírgola de bruc. flota de pi Bolet de pi. flota de pollancre Pollancró 1. flota de roure Bolet [...]
29. porta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, de dos batents. Una porta de fusta de roure. Una porta de ferro, de bronze. Una porta articulada o plegable, de plafons, enrotllable. Sentir una porta que bat. Trucar, picar, a la porta. Tancar, obrir, una porta. Empeny, pitja, la porta i entra. El diner obre totes les portes. Quan una porta es tanca [...]
30. cor 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(Dicentra spectabilis). cor de via Punta que formen dos carrils de vies diferents, en els encreuaments i els canvis de via, en el punt on es tallen, per a donar pas a la pestanya de la roda. Part central d'una cosa, la més amagada, la més essencial. El cor d'una fruita. Bigues de cor de roure [...]
Pàgines  3 / 4 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  Següent >>